Miquel-Dídac Piñero i Costa / Xavier Cortadellas, text ; Eduard Punset, fotografia
Cortadellas i Gratacós, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 57, núm. 265 (març-abril 2011), p. 14-19 : il. (Entrevista) 

Els Joves que volen canviar el món / Judit Pujadó, Natàlia Iglesias, Jordi Vergés
Pujadó i Puigdomènech, Judit


En: Revista de Girona. Girona. Any 56, núm. 258 (gener-febrer 2010), p. 88-108 : il. (Dossier) 

Miquel Boixó: un comunista banyolí, heroi de la Unió Soviètica / Jordi Galofré
Galofré i Illamola-Simal, Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 216 (gener-febrer 2002), p. 44-49 : il. (Història) 
Notes.

Els Pupins de la Val d'Aran / Josep Clara, text
Clara i Resplandis, Josep


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 6 (tardor-hivern 2023), p. 58-59 : il. (Patrimoni. Història) 

Pere Pujol Jordana, el compromís amb l'ideal comunista / Marc Auladell Agulló, Quim Díaz Oliveras, Jordi Gaitx Moltó
Auladell i Agulló, Marc


En: El Trenta-nou : butlletí d'informació del Grup de Recerca de l'Època Franquista. Sant Feliu de Guíxols. Any II, núm. 003 (desembre 2003), p. 6-8 : il. (Entrevista) 
Notes.

Cor de comunista : Josep Colomé Cufí / Jordina Salvat, Albert Miralles, Lluís Medir ; pròleg de Rosa Regàs i Pagès
Salvat, Jordina


Palafrugell : Baix Empordà, 2016
96 p. : il. ; 23 cm
Text en català, alguns fragments en castellà.
ISBN 9788487501591

Rosa Laviña / Sílvia Ferrer, Mireia Company
Ferrer, Sílvia


[Palafrugell] : [s.n.], 2004
40 f. : il. ; 32 cm
Text mecanoscrit.

Lliure i proletària! Estat Català a les terres de Ponent i del Pirineu (1936-1939) / Ferran Dalmau Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


Lleida : Pagès, 2023
234 p. ; 24 cm (Guimet, 248) 
ISBN 9788413034539

S'acaba de complir un segle de la fundació d'Estat Català (1922- 2022) per part de l'icònic Francesc Macià i, tot i això, el partit precursor del separatisme insurreccional segueix sent un autèntic desconegut per al públic en general. Poc i mal estudiada, la històrica sigla independentista i la petja de la seva militància, on les terres de Ponent i del Pirineu occidental hi juguen un paper cabdal, han estat constantment bandejades per una historiografia oficial sempre centrada en el desenvolupament dels corrents ideològics hegemònics. Trencant amb la inèrcia, aquest treball pretén apropar-nos a la segona etapa de vida d'Estat Català (1936-1939) que transcorre en paral·lel al curs de la Guerra Civil i a la jove militància que aplegà el separatisme obrerista a les nostres contrades, moguda pels anhels d'emancipació social i nacional. Una generació, avui encara invisible, que s'enquadrà en un modest però actiu partit tant en la rereguarda revolucionària com en el front de guerra contra colpisme per acabar patint, amb l'adveniment de la derrota republicana, les consequùències més funestes de la repressió franquista en forma d'assassinats, diàspora, exili, presó o batallons disciplinaris de treballadors esclaus. (Editorial).

El Bloc Obrer i Camperol : Lleida, 1919-1937 / Jaume Barrull i Pelerí
Barrull i Pelegrí, Jaume


Lleida : Ajuntament de Lleida, DL 1990
123 p. : il., gràf. ; 23 cm (La Banqueta : quaderns de divulgació ciutadana, 14)  /  (Banqueta, 14) 
Bibliografia.
ISBN 8450598079

En aquest número, Jaume Barull fa una aproximació històrica al grup de lleidatans que van militar en els rengles del BOC (Bloc Obrer i Camperol), organització política d'ideologia comunista i que posteriorment es convertí en el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista). El juny de 1937 el POUM és engolit per la repressió i la clandestinitat, i per les múltiples contradiccions, pròpies i alienes, que es crearen en l'escenari de la Guerra Civil espanyola i que van fer que el vell somni s'esvaís dramàticament.

Anarchism or anarchisms? The history of a heterogeneous revolutionary deployment, 1930-1938 / Susanna Tavera
Tavera Garcia, Sussanna


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 5 (2012) , p. 101-116
Notes i referències. Inclou referència biogràfica de l'autora.

This research embarks upon a study of anarchism during the Second Republic and the Spanish Civil War, while it also falls within the framework of the latest and most important historiographic contributions to this subject. It examines the distinction between anarchist militancy and membership in the Single Unions of the National Confederation of Labour (CNT); the decisive and highly significant ties between the members and the local and regional spheres, especially in the Catalan-speaking countries and even Spain-wide; the role played by the press in the movement, which set great store by their ideological aversion to politics and simultaneously the meaning that the so-called libertarian groupism had to the FAI members, as well as to the members and anarcho-syndicalist leaders of the Single Unions. Finally, the study upholds that the anarcho-syndicalist leaders and/or anarchists belonged to affinity groups that were defined according to the jobs they assigned themselves, but with the assumption that they could join or belong to more than. one group according to militant friendships and specialisations, which could be strictly union-related and could also include anarchist or open cultural action the latter including theatre, newspapers and infra-littérature. However, it should be noted that the heterogeneity of the forms of membership did not imply the existence of numerous anarchisms, since unity was ensured through varied forms of solidarity and coordination, and even through the so-called honour trials.

Anarquisme o anarquismes? La història d'un desplegament revolucionari heterogeni, 1930-1938 / Susanna Tavera
Tavera Garcia, Sussanna


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 5 (2012) , p. 225-238
Notes i referències. Inclou referència biogràfica de l'autora.

Aquest treball planteja l'estudi de l'anarquisme durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola situant-se alhora dins el marc de les principals i més recents aportacions historiogràfiques sobre aquest tema. Es planteja la distinció entre militància anarquista i afiliació als Sindicats Únics de la CNT; els decisius i molt significatius lligams entre militància i àmbit territorial local i regional, sobretot als països de parla catalana o fins i tot en l'àmbit estatal; el paper que la premsa va tenir en un moviment que feia bandera de la seva aversió ideològica respecte a la política, i, alhora, la significació que l'anomenat "grupisme" llibertari va tenir per a la militància faista, però també per a la militància i els dirigents pròpiament dits anarcosindicalistes dels Sindicats Únics. Manté, finalment, que els dirigents anarcosindicalistes i/o anarquistes pertanyien a "grups d'afinitat" que es definien en funció de les tasques que s'atribuïen a si mateixos, però assumint que podien incorporar-se o pertànyer a més d'un grup en funció d'"amistats" militants i especialitzacions que podien ser les estrictament sindicals, i que podien incloure també les de "l'acció" àcrata o les estrictament culturals teatrals, periodístiques o d'infra-littérature. Cal assenyalar, però, que l'heterogeneïtat de formes militants no implicà l'existència d'"anarquismes", ja que la unitat s'assegurà a través de variades formes de solidaritat i coordinació, fins i tot mitjançant els anomenats "judicis d'honor".

Un Relat històric : fer visibles les dones antifeixistes / Carme Porta
Porta i Abad, Carme


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme. Notes.

JCarme Porta remarca visibilitzar les dones i, per fer-ho, reclama reescriure la història, també la història de l'antifeixisme, perquè tot i silenciades, les dones hi són i també han jugat un paper determinant, poques han aconseguit destacar en l'engranatge patriarcal del qual tots som víctimes.

Antònia Abelló i Filella i La Sala Llarga : testimoni escrit de la repressió carcerària franquista / Carme Puyol Torres
Puyol Torres, Carme


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme.

Carme Puyol ens recorda qui va ser Antònia Abelló i el llegat que ens va deixar amb La Sala Llarga: l'experiència per la presó de les Oblates, de la qual volia deixar constància per demostrar que els estralls de la guerra van continuar més enllà de la contesa bèl·lica.

Una Pinzellada de la vida de l'Anna Sugrañes / Clara Rivas
Rivas, Clara


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme.

Clara Rivas ens repassa, a grans trets, la vida de la seva mare, l'Anna Sugrañes, una vida de compromís i militància, malgrat que el feixisme, contra el qual actuava, li estigués trepitjant els talons. Properament en podrem saber més amb la publicació del llibre que en repassa la vida extensament.

Victòria, la irreductible : Victòria Pujolar Amat / Elvira Altés
Altés, Elvira


[Barcelona] : Generalitat de Catalunya, 2022
284 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788419326522

Biografia de Victòria Pujolar Amat, lluitadora antifeixista i antifranquista, compromesa amb els valors republicans de solidaritat, democràcia i llibertat, mare de quatre fills que, en el seu periple vital, travessà guerres i revolucions, passà per la presó i l'exili, i fou veu femenina i catalana de l'emissora de ràdio "La Pirenaica", treballant sempre per un món més just i mantenint la fidelitat a les seves idees i a la seva vocació artística.

70 años de lucha, coraje y compromiso : memorias / Juan Martínez Martínez
Martínez Martínez, Juan


Terrassa : Fundació Torre del Palau, 2022
204 p. : il. ; 24 cm (Els Llibres de Terrassa) 
Primera edició / a càrrec de Pedro Picón Jara, llicenciat en Història per la UAB.
ISBN 9788412388428

Juan Martínez va néixer a Abrucena, un poble d'Almeria, i als anys 40 va traslladar-se a Terrassa. Allà va esdevenir un destacat activista sindical i antifranquista, militant clandestinament al PSUC i sent un dels organitzadors de la Vaga de les bicicletes de 1956, una de les primeres grans protestes obreres contra el règim al Vallès. Després d'anys de tortures, es va exiliar a París fins a la Llei d'amnistia, quan va venir a viure a Rubí i va conèixer la que seria la seva parella, Paqui Cruz, La niña de la cárcel, també represaliada del franquisme. Junts, han estat cares habituals a Rubí durant els actes antifeixistes i de Memòria Històrica.

Exiliat, republicà i d'esquerres. Joaquim Escolà Aragonés (la Palma, 1906-2006) / David Cubells Escolà
Cubells Escolà, David


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 31 (2021) , p. 121-138 : il. (Articles dedicats a la Palma d'Ebre) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Ja no teníem gaire esperança de poder posar una mica més en ordre la nostra memòria històrica. S'anava fent dificultós comptar amb protagonistes directes, d'entre aquells republicans que van perdre la Guerra Civil i, sobretot, trobar dones i homes disposats a donar-ne testimoniatge. Quan la severitat irremeiable del pas del temps anava fent cada vegada més complicat aclarir uns fets i uns relats que, de manera predominant i quasi exclusiva, havíem conegut glosats per la part vencedora del conflicte, ens trobarem amb Joaquim Escolà Aragonés. L'any 2001 es presenta al poble, al seu poble, el Joaquim de cal Fuster. Amb noranta-cinc anys llargs, ha passat més de dos terços de la vida exiliat a França. Republicà, d'esquerres, militant actiu en els diversos fronts, polítics i socials, membre en un primer moment d'Esquerra Republicana de Catalunya i, posteriorment, del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El Joaquim me'n va explicar moltes, de coses. Records de petit, de joventut. Moments d'esperança, de lluites, d'alegries, i moments cruels i d'amargors.

Ricard Garriga Salvadó, la lluita contra l'oblit / Jordi Piqué Padró
Piqué i Padró, Jordi


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 52 (2020) , p. 19-32 : il.
Notes a peu de pàgina.

Ricard Garriga Salvadó va néixer el 25 de maig de 1912 al Pla de Santa Maria. Una vegada finalitzats els estudis de Magisteri va exercir com a mestre al Pinell de Brai, Villalba dels Arcs, el Pla de Santa Maria i, finalment, Tarragona, amb el càrrec d'inspector de primer ensenyament.

Sociabilidad y política en la era de los partidos de masas. Esquerra Republicana de Catalunya en Barcelona, 1931-1939 / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea. Valladolid, núm. 41 (2021) , p. 973-1010
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Esquerra Republicana de Catalunya es va constituir poc abans de guanyar les eleccions del 12 d'abril de 1931 a Barcelona i en pocs mesos es va convertir en el principal partit polític de la Catalunya republicana. La seva organització de base van ser les entitats i, d'aquesta manera, la seva implantació en la capital catalana es va basar en una sèrie d'ateneus, casals i centres que tant com la política tenien com objectiu les seves activitats socials. L'article intenta mostrar el desplegament en els espais urbans de la ciutat i el tipus d'activitats que van desenvolupar aquestes entitats, més enllà de les estrictament polítiques.

Els Militants dels partits polítics a Catalunya : perfils socials i percepcions polítiques / [Montserrat Baras i Gómez (Ed.)] ; Jordi Argelaguet i Argemí



Barcelona : Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2004
200 p. : taules ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 8460801535